3a etapa : La Garapacha - Alcantarilla



DISTÀNCIA : 56,58 Kms TEMPS : 4h 16 min MITJANA : 13,2 kms/h

HORARI :

1/4 de 10 .............. Sortim de Garapacha
2............................. Restaurant carretera abans polígon
5 ............................ Sortim
8............................ Arribem a Alcantarilla


DESCRIPCIÓ

Sense ressaca dels "chupitos" d'ahir ens llevem i esmorzem aviat. Davant  ja es veu la Serra de Lugar, el nostre proper objectiu. Es tracta d'una elevació sobtada del terreny, allargassada, per on circulem entre boscos de pi blanc i barrancs costeruts i pedregosos. De tant en tant trobem un plafó informatiu sobre la flora, la fauna o la geologia de la zona. En fi, una passejada molt agradable que ens aboca a La Hurona, on reprenem la carretera fins al Fenazar. Allà aprofitem per a comprar pa i fruita i fer una paradeta. I ja un altre cop en el camí voregem el cementiri del poble, on constatem un cop més la curiosa estètica funeral murciana : els nínxols estan "edificats" sobre una mena de panteons-xalet. Tots els guarniments recorden més els materials utilitzats en una segon habitatge que no pas els dels cementiris clàssics. O sigui que és, com si diguéssim, una 3a (i última) residència. 
Des del Fenazar la carrerada segueix més o menys la Rambla Salada. A voltes pel fons del barranc, d'altres enlairada per una petita carena, va descendint entre un terreny sec i pedregós on, de tant en tant, apareix alguna caseta amb una bassa o algun arbre fruiter, l'única ombra en molts metres a la rodona. Travessem un canal de regadiu i comencem a enfilar la pujada cap a les "lomas de Cuesta Alta", pertanyent ja als Montes de Alcayna. La calor és asfixiant. Parem prop de l'ermita de Bertran -que s'entreveu de lluny- per hidratar-nos i menjar una mica abans d'emprendre la pujada més dura.
Un cop dalt, el camí es converteix en una pista força àmplia que ens deixarà ràpidament en la urbanització d'Altorreal. Aquí decidim parar i dinar perquè la calor ja és insuportable. Un vigilant de la urbanització ens indica que hi ha un restaurant més avall, en una benzinera. Allà ens hi estarem 3 hores fresquets mentre a fora fa més de 40 graus!! Quan a les 5 decidim sortir l'aire encara crema. La carretera ens deixa ràpidament en el polígon La Polvorista. Atravessem el laberint de carrers, passant per sota de la nacional que porta a la capital murciana, trobant el camí entre naus industrials i una zona residencial gràcies a la inestimable ajuda del Google Maps. Un eucaliptus solitari ens marca el punt on tornem a agafar el camí i, seguint una riera -seca, no cal dir-ho- arribem al barri del Calvario de Ribera de Molina. A partir d'aquí seguim paral·lels al riu Segura. Ens trobem en una zona ja fortament urbanitzada, prop de Molina de Segura, on es van enllaçant uns nuclis amb uns altres : Molina, Ribera, Jabalí Viejo... Trobem una zona d'obres prop de la nacional on el terreny està tan remenat que és impossible retrobar el camí original. 
Després d'unes quantes voltes en cercle arribem com podem a Jabalí Nuevo que és, en principi, el final d'etapa. Però no hi ha cap allotjament. Uns veïns ens expliquen que es tracta d'una veritable ciutat dormitori i que haurem d'arribar-nos a Alcantarilla. Fem un darrer esforç -quin remei- i, després de preguntar a uns quants veïns i a la guàrdia urbana, acabem trobant habitacions prop d'una benzinera. No té gaire glamour però està net i els encarregats són prou amables. 
Un cop dutxats -i de comprovar que l'aire condicionat d'alguna habitació no va bé -oi, Mallo?- anem tot passejant fins el centre d'Alcantarilla on prenem unes pizzes i un gelat. I és que les nits també són molt caloroses. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada